Les galetes de l’alegria

alcudi-2015

Na Xesca amb el cartell del curs

Una recepta per estar alegre del any 1100 de Hildegarda de Bingen, una de les moltes dones actives i modernes del seu temps, escriptora, rebel, il•luminada, compositora de música, ens ha legat 70 peces musicals, ha deixat escrit sobre herbes i també moltes receptes de cuina les hem fet al curs d’enguany el XV Descobrir dedicat al Patrimoni immaterial a Alcúdia. La meva aportació va ser parlar de la cuina medicinal a l’antiguitat, molt diferent del que trobem ara a la nostra zona que ens medicalitzen els aliments i la gastronomia.

Les galetes de l’alegria són recepta seva i us la passo :
150 g mantega pomada
50 g sucre moreno o mel
150 d’ametlla picada
100 de farina d’espelta
1 rovell
1 culleradeta de cafè de nou moscada
1 cullerada de canyella
½ culleradeta de cafè de clau d’espècia
Un pessic de sal
Barregeu la mantega i el sucre, fins que
canviï de color i sigui una crema lleugera i
esponjosa.
Afegiu els rovells, remeneu i afegiu les espècies i a poc a poc aneu
incorporant la farina tamisada i el pessic de sal.
Amasseu-ho bé i doneu-li forma de rotlle, tapeu-ho amb film i poseu-ho a
la nevera 2 hores.
Escalfeu el forn a 180ºC.
Talleu el rotlle en rodanxes de 1/2 cm. de gruix i col.loqueu-les sobre
una safata per anar el forn, tapeu-les amb un paper enfornar o amb
silpat.
Enforneu uns 12 minuts.
Deixeu refredar sobre una reixeta.
En surten unes 60 galetes

Anuncis

Culinary Journey – Un Viatge Culinari per la Geografia y la Història de la Gastronomia

 65 videos de cuines del món, acompanyats de Culinary Journey, una gran aportació de Sosa a la difusió de les cuines del món, ara tenim moltes salses i condiments al nostre abast. Gràcies Quico Sosa!

Com m’agraden els Museus de Cuina de Xina

 

banquet-manchu-01

Cinc mil anys d’història de la cuina als museus xinesos. A la imatge teniu la representació d’un dels banquets més famosos de la història de la cuina xinesa, el festí Manxú-Han (滿漢全蓆) és el més emblemàtic i sumptuós de la dinastia Qing,  per celebrar el seixanta-sis aniversari de l’emperador Kangxi, però l’objectiu de la festa era calmar els ànims dels manxús.

Els cuiners van elaborar 230 plats diferents i va dura tres dies. Els banquet va tenir molts serveis de plats servits de cop que omplien les taules, una les entrades és l’anomenat 8 Delícies amb 32 plats servits:

  • Vuit delícies de muntanya: gepa de camell, potes d’ós, gelatina de peix feta les bufetes natatòries, llavis orangutan, nas d’elefant, placenta de lleopard, cua rinoceront i tendons de cérvol.
  • Vuit delícies del mar: niu d’oreneta, aletes de tauró, cogombre de mar salvatges, esturió, orella de mar, foques i salamandra gegant.
  • Vuit d’aus: orenetes, grua siberiana, guatlla, gallina, perdiu, paó, cignes i àguila de cap vermell.
  • Vuit delícies vegetals: sitakes, bolets orelles blancs (Tremella), bolets cap de mono (Hericium erinaceus), fongs gelatinosos, múrgoles, bolets llengües de bou, bambú esponjós i flors Hemerocal·lis (Hemerocallis)

Una altra vista dela taula amb el banquet i el cartell amb els plats ben explicats

banquet-manchu-02

A Xina els museus de cuina són molt importants i n’hi ha forces, Museu de la Cuina de Museu de la Cuina de Hangzhou (杭帮菜博物馆), és estatal, ocupa 6500m2

 

museu-cuina-01

 

Una de les sales del museu, amb una reproducció de dolços

sala-museu-01

A Hong Kong en el Museu deTao Heung Museum of Food Culture també han fet representacions dels plats d’aquest banquet, amb més de 40 plats sobre una taula típica xinesa, rodona i amb el centre giratori, on hi han plats mítics com llengües de peix, potes d’os, gat amb peres i sopa de nius d’oreneta entre altres exquisideses:

banquet-manchu-03

Representació del el festí Manxú-Han (滿漢全蓆)

 hong-kong-museu

Vista d’una de les sales del Museu de Hong Kong Tao Heung Museum of Food Culture

Existeixen més museus dedicats a la cuina com els de les ciutats de Chengdu y Kaifeng.

Les adreces, per si voleu anar-hi: compartiu imatges!!

Museu de la Cuina de Hangzhou (杭帮菜博物馆)

No.9, Fenghuangshan Road, Hangzhou [http://en.gotohz.com/discoverhangzhou/wheretogo/museums/201307/t20130707_84849.shtml#sthash.iuYQYIWe.dpuf.]

 

Tao Heung Museum of Food Culture

15-29 Wo Shui Street, Hong Kong. [http://www.taoheung.com.hk/tc/museum/introduction/index.html]

 

Museu del Te de Hangzhou

[http://english.teamuseum.cn/index8_en.aspx i http://www.absolutechinatours.com/Hangzhou-attractions/China-Tea-Museum.html]

 

 

Truita de Colitxos/colissos

colitxostruita-colitxos

Colitxos/colissos

N’he trobat a la meva verduleria Fruites Artigas, i no m’he estat de comprar-ne, només les havia tasta a Eivissa, allí en diu verdura, són bones crues i amanides, bullides  i en truita són molt gustoses.

Aquí teniu el meu sopar d’avui truita de verdura-colitxos

En castellà són les collejas i a Mèxic s’anomenen zape i a Xile pape.

En castellà són les collejas i a Mèxic s’anomenen zape i a Xile pape.

Ruta del Bacallà 2015 a Barcelona

23259306_1835089

Demà comença la Ruta del Bacallà a  Barcelona, de la mà del Gremi de Bacallaners de Catalunya i Inedit Damm.

Del 12 de febrer al 8 de març, podem tastar platets i menús en 40 restaurants i 12 bacallaneries de la ciutat.

La presentació de la ruta a la Damm  de la ma de Carme Gasull.

Molt interessant, l’exposició des del Gremi, Emili Perelló i Josep Vidal ens van explicar com reconeixer  l’autentic bacallà, per la línea sinuosa lateral. Una bona noticia es que comencen els estudis reglats de l’ofici de bacallaners, un pas important perquè no és perdi l’ofici.

Els membres del Gremi de Bacallaners explicanr l'autpentic bacallà20150209_132915(1)

i els cuiners Victor Quintillà del restuarant Lluerna i Lluís Tomàs del Bitxarracu ens van fer una demostració i un tast bonnissim!!

Víctor Quintillà i Lluís TomàsImagen 2

a veure si puc anar a tastar totes aquestes delicies que ens han preparat!! us aniré explicant!!

Les espècies a l’Índia a Idea’t 2014 a Manlleu

ideat-2014

ALBERGÍNIES CUINADES AMB GARAM MASSALA

alberginies

  • 2 cullerades d’oli de mostassa
  • +
  • 1 cullerada de comí llavor
  • 2 cebes mitjanes pelades i picades i quan estiguin transparents
  • +
  • 2 dents d’all, pelats i picats
  • 5 cm de rizoma de gingebre, pelt i picat
  • +
  • 1 cullerada de pebre vermell picant i en pols
  • +
  • 1 pebrot verd, sense llavors i picat
  • 3 tomàquets madurs, pelats i picats
  • 3 minuts
  • +
  • 1 cullerada de cúrcuma en pols
  • 1 cullerada de llavor de celiandre en pols
  • 7 minuts
  • +
  • 2 albergínies mitjanes escalivades
  • Sal al gust
  • 3 minuts
  • Fulles de celiandre fresc per decorar

ARRÒS AMB CÚRCUMA I PANSES

  • 500 g arròs basmati
  • 3/4 l aigua
  • 1cullerada de cúrcuma
  • 100 ml d’aigua
  • 50 g panses grogues i negres
  • 50 g mantega clarificada
  • Clau, gingebre, cúrcuma, canyella

Renteu l’arròs en aigua freda i cobrir-lo amb aigua uns 15 minuts.Poseu-lo en una olla i afegiu l’aigua i després  la cullerada plena de cúrcuma dissolta en 100 ml d’aigua i feu-lo coure tapat, a foc fort i quan comenci a bullir, feu-ho coure a foc lent 10 minuts, deixeu-lo tapat i reposar 15 minuts.

En una paella desfeu la mantega clarificada i fregiu, uns segons, les espècies, afegiu les panses rentades i deixeu-les inflar. Retireu del foc i afegiu per sobre de l’arròs.

POLLASTRE TANDOORI

  • Per 1 pollastre a octaus
  • 150 g de iogurt barrejar amb
  • 1 culleretad’allen pols
  • 1 culleretade celiandre
  • 1 cullereta de comí mòlt
  • 1 culleretade nou moscada
  • 2 culleretes de pebre vermelldolç
  • 1/2 culleretade pebrenegre
  • 1/4 cullereta decúrcuma
  • 1/4 cullereta de pebre
  • 1/4 cullereta de gingebre
  • 1/6 cullereta de claus d’espècia
  • 2 cullerades de suc de llimona
  • 2 cullerades d’oli  vegetal

Poseu el pollastre i deixeu-lo 6 hores, després el coeu al forn o planxa

I una que no hem fet, però teníem les especies en un plat i us les he ensenyat

XAI KORMA

Torreu en una paella seca els ingredients

  • 1 cullerada de llavors de sèsam blanc
  • 1 cullerada de llavors de rosella blanca
  • 50 g d’ametlles pelades
  • 2 xilis verds frescos, en rodanxes
  • 6 grans d’all, a rodanxes
  • 1 tros de gingebre fresc 5 cm de llarg, en rodanxes
  • 1 ceba, finament picada

Posar en un morter fins a obtenir una pasta fina.

Escalfar el guee o l’oli en una paella.

  • 10 les beines de cardamom negra
  • ½ cullereta de canyella
  • 3 o 4 clau d’olor

Fregiu a foc mitjà fins el clau s’infli i afegiu

  • el xai tallat a daus
  • 1/2 culleradeta de comí
  • 1/2 culleradeta de celiandre
  • i la massa preparada i picada anteriorment
  • salpebrar, afegir una mica de aigua i coure fins carn cuita i afegiu 200 g iogurt, deixeu-ho coure uns 5 minuts i retireu del foc.

m’agradat compartir amb vosaltres la clase!! fins la propera

 Iideat-2-2014

 

 

La Coca de Sant Joan i altres coques festives

coca-san-joan

Les coques dolces, fetes de massa de farina estirada, hi ha des de les primeres civilitzacions i van ser un dels presents que s’oferien als antics déus. en els temples egipcis, hi havia personal especialitzat per a cada tasca i moltes d’elles estaven relacionades amb l’alimentació, hi havia els encarregats de l’elaboració de la cervesa, altres vigilaven la cocció de menjars, existia la figura del cellerer, la del tastador de vi, l’encarregat de fer pa i també existia l’encarregat de fer coques i pastissos. Les coques egípcies eren dolces, fetes de massa de pa, barrejada amb greix, a la qual afegien mel, dàtils o altres fruites, es coïen en forns o es feien a la planxa. podien ser planes i d’altres formes més elaborades, com en espiral. A l’antiga roma, l’art de la fleca i pastisseria va ser molt ric, trobem coques i pastissos en molts dels seus rituals i festes. seguint el seu calendari, per exemple en les festes Saturnalia sigillaria, que se celebraven al desembre i duraven set dies, era costum regalar espelmes i figures fetes de pa. a les festes feriae sementivae, una festa mòbil que se celebrava a finals de gener, per protegir les llavors, es feien ofrenes de pans i coques a la deessa ceres, protectora de l’agricultura.

Aquest costum ancestral de fer coques per celebrar dies especials ha perdurat fins als nostres dies i les trobem en molts països, les trobem en tots els països on la farina, ha estat o és un aliment bàsic. a espanya, trobem aquestes coques en moltes comunitats.

La coca més coneguda a Catalunya es pren en la nit del 23 de juny, la vigília de Sant Joan, que se celebra el solstici d’estiu, una nit considerada màgica, sempre se celebra en grup, amb els amics, amb la família o en festes populars, al vespre les revetlles, apareixen per totes les cantonades de les ciutats i els pobles, els nens són els que més gaudeixen aquesta nit, tiren petards i voletegen al voltant de les fogueres, l’ambient s’inunda d’olor de pólvora. és costum menjar una coca especial feta de pasta de brioix, la més típica aquesta adornada amb fruites gebrades: amb cireres verdes i vermelles, trossos de meló i de síndria i tires de taronja confitada, recobert tot amb sucre, una altra varietat està recoberta de crema i adornada geomètricament amb cireres confitades, no falten en cap de les dues molts pinyons escampats per sobre, també existeixen les versions farcides. A Alacant la coca de Sant Joan és salada, es fa amb tonyina en salmorra, un cop dessalada es sofregeix amb ceba, tomàquets, s’afegeixen pinyons, una mica de pebre vermell i julivert picat. Una altra coca que es consumeix a aquesta especial nit és la coca de llardons i pinyons, més cruixent i daurada, com a base s’utilitza la pasta de full, aquesta coca també és típica del dijous gras i acompanya la truita de botifarra d’ou.

Altres coques tradicionals són el coc de cireres de Reus i pobles dels voltants, la consumeixen al juny, per corpus, és una coca esquitxada de cireres fresques, cuites juntament amb la massa. A les fleques cada dia tenen més varietats de coques dolces: coques de sucre, coques d’ou o cruixents, com la prima i fràgil coca de vidre, que han passat a formar part dels nostres desitjables dolços diaris.