Les coques dolces, fetes de massa de farina estirada, hi ha des de les primeres civilitzacions i van ser un dels presents que s’oferien als antics déus. en els temples egipcis, hi havia personal especialitzat per a cada tasca i moltes d’elles estaven relacionades amb l’alimentació, hi havia els encarregats de l’elaboració de la cervesa, altres vigilaven la cocció de menjars, existia la figura del cellerer, la del tastador de vi, l’encarregat de fer pa i també existia l’encarregat de fer coques i pastissos. Les coques egípcies eren dolces, fetes de massa de pa, barrejada amb greix, a la qual afegien mel, dàtils o altres fruites, es coïen en forns o es feien a la planxa. podien ser planes i d’altres formes més elaborades, com en espiral. A l’antiga roma, l’art de la fleca i pastisseria va ser molt ric, trobem coques i pastissos en molts dels seus rituals i festes. seguint el seu calendari, per exemple en les festes Saturnalia sigillaria, que se celebraven al desembre i duraven set dies, era costum regalar espelmes i figures fetes de pa. a les festes feriae sementivae, una festa mòbil que se celebrava a finals de gener, per protegir les llavors, es feien ofrenes de pans i coques a la deessa ceres, protectora de l’agricultura.
Aquest costum ancestral de fer coques per celebrar dies especials ha perdurat fins als nostres dies i les trobem en molts països, les trobem en tots els països on la farina, ha estat o és un aliment bàsic. a espanya, trobem aquestes coques en moltes comunitats.
La coca més coneguda a Catalunya es pren en la nit del 23 de juny, la vigília de Sant Joan, que se celebra el solstici d’estiu, una nit considerada màgica, sempre se celebra en grup, amb els amics, amb la família o en festes populars, al vespre les revetlles, apareixen per totes les cantonades de les ciutats i els pobles, els nens són els que més gaudeixen aquesta nit, tiren petards i voletegen al voltant de les fogueres, l’ambient s’inunda d’olor de pólvora. és costum menjar una coca especial feta de pasta de brioix, la més típica aquesta adornada amb fruites gebrades: amb cireres verdes i vermelles, trossos de meló i de síndria i tires de taronja confitada, recobert tot amb sucre, una altra varietat està recoberta de crema i adornada geomètricament amb cireres confitades, no falten en cap de les dues molts pinyons escampats per sobre, també existeixen les versions farcides. A Alacant la coca de Sant Joan és salada, es fa amb tonyina en salmorra, un cop dessalada es sofregeix amb ceba, tomàquets, s’afegeixen pinyons, una mica de pebre vermell i julivert picat. Una altra coca que es consumeix a aquesta especial nit és la coca de llardons i pinyons, més cruixent i daurada, com a base s’utilitza la pasta de full, aquesta coca també és típica del dijous gras i acompanya la truita de botifarra d’ou.
Altres coques tradicionals són el coc de cireres de Reus i pobles dels voltants, la consumeixen al juny, per corpus, és una coca esquitxada de cireres fresques, cuites juntament amb la massa. A les fleques cada dia tenen més varietats de coques dolces: coques de sucre, coques d’ou o cruixents, com la prima i fràgil coca de vidre, que han passat a formar part dels nostres desitjables dolços diaris.
