Tag Archives: rebost

Al món és un rebost immens i divers d’aliments

morter-prehist

Al món és un rebost immens i divers d’aliments, però no totes les zones tenen la mateixa riquesa natural, hi ha zones. com les tropicals, tenen una naturalesa exuberant, Cambotja, Tailàndia i Vietnam, on la riquesa del seu territori, els dona una gran diversitat de fruites, herbes i plantes comestibles. En altres zones del món tenen quatre temporades i la riquesa de les cuines passa pel canvi d’ingredients a cada estació. Al Japó la temporada és molt important, un dels principis bàsics de la cuina japonesa és que els productes s’ha de servir en la seva estació propicia, valoren molt el producte fresc, els fideus van canviant al llarg de l’any, els somen, mengen a l’estiu i quan arribem als prestatges de les botigues de queviures, són tot un esdeveniment. El sushi s’elabora amb peixos diferents a cada temporada, el de tonyina és d’hivern i el de calamar és d’estiu. En canvi, altres zones del món que no tenen aquesta riquesa de temporada, per tan no tanta diversitat, a vegades condicionants pel clima, més o menys extrem, com són les zones amb deserts o amb neu i gel perpetus, fins i tot, on hi ha grans extensions de plantacions amb monocultius, la riquesa culinària minva.

El rebost prehistòric, durant milers d’anys, l’home va ser caçador, recol·lector i nòmada. A cada zona de món hi havia uns aliments i la seva dieta componia principalment de: recollien herbes, arrels, bolets i llavors, collien fruites i s’alimentaven d’ous, insectes i caragols. Caçaven aus i altres animals, com els conills. Els que vivien a prop de la costa van menjar marisc, a la zona costera de Banyuls s’han trobat amuntegades closques d’ostres i musclos, talment semblen indicar, que durant anys i anys els habitats d’aquesta zona hi anaven a degustar marisc. Fabricaven instruments de pedra i d’os, que els servien per a pescar, caçar, tallar i picar les carns. Van aprendre a conservar els aliments deixant-los assecar o en salaó.

El descobriment del foc, fa aproximadament 500.000 anys, va canviar radicalment la vida de l’home. El va ajudar a resguardar-se del fred, a defensar-se dels altres animals, a tenir il·luminació, però sobretot van aprendre a cuinar. El foc va permetre modificar els aliments, fent-los més digeribles. Coïen els aliments a les brases o damunt de pedres calentes. Bullien en recipients fets de pedra o amb estomacs d’animals, nets i cosits, on introduïen pedres molt calentes i feien arribar els aliments al punt d’ebullició, aquesta tècnica encara era freqüent a l’època medieval, les salses rostes feien així, tirant una brasa ben roent dins del morter i d’aquesta manera les salses quedaven cuites.

Els aliments cuits són més saborosos i desprenen tots seus aromes, barregen sabors i permet la creació de la cuina com font de plaer i de diversitat

Amb l’aparició de l’agricultura i la domesticació dels animals, el món va canviar de forma, els humans ja no havien d’anar a la recerca dels aliments i van aprendre a dominar el cicle de la natura. De nòmades van passar a sedentaris, van aparèixer els primers poblats i la societat va començar a estructurar-se. En les cases van crear l’espai de la cuina i la del rebost per a conservar aliments. Un gran avanç d’aquesta època és l’aparició de la ceràmica, el forn és un altre gran invent de la vida sedentària.

En cada zona del món és van cuinar els aliments que havia en el seu entorn.

En el rebost vegetal del Pròxim Orient hi havia una gran varietat de fruites: raïms, olives, nous, ametlles, festucs, dàtils, magranes i figues. Amb l’aparició de l’agricultura s’amplià la dieta amb els cereals, com el blat i l’ordi, i amb llegums, com les llentilles, pèsols, faves i cigrons. En el rebost americà: hi havia gran varietat de mongetes, xiles, tomàquet, el blat de moro, juntament amb la iuca, la mandioca i la patata eren els aliments d’aquest continent, complementaven la dieta amb fruites tropicals. En el rebost asiàtic, trobem entre altres, l’arròs, la soia, el coco i la canya de sucre. Els ingredients citats són exemples, a cada zona n’hi ha centenars o milers, els llibres de paleobotànica ens els descriuen, per saber moltes coses de la nostra zona us recomano llegir a Ramon Buxó, té una extensa bibliografia sobre el tema: http://www3.udg.edu/ilcc/ramonbuxo.html i un dels meus llibres preferits és d’ell: Arqueología de las plantas, editat per Crítica, Grijalbo Mondadori (1997).

llibre

A dalt teniu un morter prehistòric, Museu de Montserrat.